Conte...

Conte...

   1. Escriu un conte d'unes 20 línies on apareguin aquestes paraules: lladre, mestressa, diamant.

                                                   El diamant

Hi havia una vagada una mestressa que vivia a dalt d'una torre molt alta, les vistes eren espectaculars, es veia el poble i les casetes petites i les persones pareixeien formigues correguent per tot .

Al davora del pòble hi havia un sembrat ple de diamants, que estava portegit pel rei Antorius, era un rei molt agraí i feia el que fos pel seu poble, nomes tenia un servent ja que no li gradava que li faguessin les coses.

Aquesta mestressa baixava poques vagades de la torre ja que era moltg alta i tenia moltes escales, el que solia fer per aconseguir mejar era cridar el seu gran amic en Griu, que era un ocell bastant  tipic d'aquell poble, era una àguila amb el cos de lleo, i era molt nombe, era casi inofensiva si ningu es ficava amb ella. En Griu s,encarregava dfe dur el menjar necessari a la mestressa, i era el companyero ja que no tenia amics per que ningu oujava alla dalat per veurerla.

Un dia la mestressa rebe una trucada a la porta, i ell no es freia l'idea de qui podia ser ja que ninú en anys havia poujat a veurer-la, va obrir la porta amb mans molts fragils, i quan va obrirla el darrera no hi havia ningú, la mestressa mirra per tot i no veguè ningú, l'unuic que trobà fou un capseta petita amb una noteta que possava: "Esper coneixerte algún dia ens coneguem, ja que em pareixes una persona molt sinietra per que en anys no has sortit d'aquesta torre i tenc curiosidada de  veurer-.te com quan erem petits".

La mestressa va obrir la capseta i al seu dintre hi havia un diamant, no ho podia crure... havia robat un dimanat per donar-li a ella... un lladre li havia regakat un diamant, si eltrobaven estaria conndenat a mort... no gho podia creure, i ella sabia be qui havia estat... era el seu amor de petita, un nin que venia de familia  molt poroblematica i seempre li regalava cosses que ell havia robat, ja que el seu amor era molt gran i ell feia el que fos per ella.

La mestressa no poduia pensar en que el lolladre encara sabia de la seva existència, i tenia unes enormes ganes de veurer-lo, pero sabia que seria impossible.

CONTINUARÀ...